Més de 50 persones participen a la
ruta històrico-literària ‘Cant de la mallerenga’, conduïda per Joaquim Pastor i
organitzada pel Centre d’Estudis Locals
Assassinats, repressió, profunds canvis
socials i, òbviament, polítics... Sant Vicenç no va escapar-se de les
conseqüències de la Guerra Civil espanyola i, a petita escala, representa un
exemple del que el conflicte bèl·lic va suposar per al país. Però com era el
poble en els convulsos anys 30 del segle passat? Com s’hi vivia? Què va
significar a escala local la contesa que donaria peu a gairebé 40 anys de
dictadura franquista? Per respondre a aquestes preguntes i, sobretot, explicar
el Sant Vicenç dels Horts de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis Locals (CEL)
va organitzar els proppassats 14 i 15 d’abril la ruta històrico-literària El cant de la mallerenga, amb les
explicacions de l’autor de la novel·la homònima, Joaquim Pastor.
L’activitat va congregar més de 25 persones
cada una de les dues jornades i combinava la ficció, a través de la lectura de
passatges del llibre –que narra la guerra al poble a partir de la mirada d’un
infant-, amb els fets històrics. El recorregut va comptar amb aturades al
carrer Ramon Poch, on s’ubicava Cal Grill, la casa familiar tant del
protagonista de la novel·la com del seu creador; ca l’Aymerich; la cruïlla del
carrer del Riu amb el carrer Gaudí; la casa de la família Costa, que conserva
el mobiliari de l’època i permet fer-se una idea més acurada de com s’hi vivia;
l’Església; l’Ajuntament; i Can Comamala.
Els participants van poder saber, per exemple,
que Sant Vicenç acollia més de 450 refugiats el juny de 1937, en un moment en
què la resolució del conflicte ja començava a semblar decidida; que diversos
religiosos, entre els que hi havia el rector del poble, mossèn Josep Duran, van
ser assassinats el 1936; que més de 220 persones del poble van ser víctimes, a
diferents nivells, de la repressió franquista, segons les dades de l’Arxiu
Municipal; que es van cometre excessos per les dues bandes –com la idea d’incendiar
l’església, avortada per la proximitat de la Vicentina- i que la vida va fer un
gir de 180 graus amb l’inici de la guerra i, sobretot, l’arribada de la
dictadura. D’un poble viu, amb un fort teixit associatiu durant la República, a
la foscor d’un règim l’arribada del qual va anar acompanyada de pobresa i
cartilles de racionament –una de les quals es va mostrar durant l’activitat-, a
banda de delacions i denúncies dels vencedors als vençuts. D’un Ajuntament
dominat per les forces d’esquerres, a la omnipresència de la Falange.
Sant Vicenç, que comptava amb uns 3.000
habitants a l’època, vivia en aquella època sobretot de l’activitat agrícola,
que concentrava el 60% de la població activa. La relació amb el riu sempre ha
estat molt estreta i Joaquim Pastor no va estar-se de comentar les diferents
riuades que havien deixat empremta al poble, causant-hi importants danys el
1898, durant la dècada dels 40, el 1962,...L’activitat industrial, que
progressivament aniria guanyant pes, va tenir durant anys com a emblema la
fàbrica tèxtil de Can Comamala, que donava feina majoritàriament a dones. I,
precisament, va ser aquest espai el que va servir per concloure una ruta que va
allargar-se durant dues hores i mitja i que, en tot moment, va anar acompanyada
de la documentació cedida per l’Arxiu.
Després de la presència a la Mostra de la
proppassada Festa Major d’hivern, el CEL va portar a terme d’aquesta manera la
seva primera activitat, combinant literatura i història. L’èxit de l’activitat,
amb totes les places cobertes les dues jornades, ha provocat que s’estudiï la
possibilitat de repetir la ruta properament.
Aquells que hi estigueu
interessats, us heu d’apuntar a la llista que hi ha disponible a la Biblioteca
Municipal.