L'Església i la Guerra Civil

El proppassat 1 de juny un centenar de persones vam poder gaudir de la conferència a càrrec del monjo Hilari Raguer a la Sala Xica de la Vicentina.

Aquest cop el pare Raguer, monjo benedictí de Montserrat, ens va parlar de la posició i relació que mantingué l’Església  respecte la guerra civil, tant des del punt de vista de les jerarquies espanyoles com des de la Santa Seu.

Fou una conferència interessant on es desmitificà el fet que Franco era un fervent catòlic i que la guerra civil era una creuada, de fet es recordà que en els bans de guerra, es buscava un estat laic, l’únic enemic a combatre era el bàndol republicà costés el que costés però en cap cas, si més no em primer moment, era una lluita contra els anticlericals, a excepció d’un dels generals revoltats. En les continues al·lusions a Franco i la seva relació amb l’Església es deia de Franco de quan estava destinat al Marroc; Franco, ni iglesia, ni mujeres. 

Així fou més endavant que Franco buscà el suport de l’Església per el seu bàndol a la guerra proclamant-se paladí i defensor a ultrança de l’església. Afavorit per la repressió que es dugué al bàndol republicà d’eclesiàstics a principis de la guerra que serà explotat per Franco per la seva causa.

Sobre la cúria eclesiàstica espanyola, sembla que tot i que en primer moment no confiaven massa en Franco amb el temps i veient que la seva unió els afavoriria adoptaren una posició favorable al Generalísimo, tot i que aquest hagué de deixar les seves pretensions d’un estat laic i del qual n’acabà sent el màxim poder. Tot i que val a dir que no tots els bisbes estaven d’acord amb la resta de prelats que veien en Franco el millor per el país, com fou el cas de Vidal i Barraquer, el qual s’oposà frontalment al recolzament de Franco.

També parlà de forma particular de la Santa Seu, coincidint amb la des classificació recent de la documentació referent al període de la guerra civil, on sembla que el papat tenia un paper neutre, on no es mullava per cap dels dos bàndols a espera d’una resolució del conflicte. Així la documentació ho senyala amb les continues comunicacions amb els dos bàndols i en la recomanació del Papa de recolzar o no a Franco només si era una decisió unànime de l’Església Espanyola.