Exposició Emulsió i Emocions i Presentació del llibre "La crida del llibre de bambú"

Després d'aquesta cap de setmana d'activitats al CEL, no parem i avui us volem recomanar dues activitats que no organitza el CEL, però de les que estem molt orgullosos de poder presentar ja que es tracta de dos amics i col·laboradors de la nostra entitat.

En primer lloc l'Exposició "Emulsió i emocions" de'n Miquel Siñol, amb la col·laboració de Jordi Boladeras i Josep Sagristà, també uns bons amics del CEL. Es tracta d'una exposició que combina les fotografies del pioner vicentí Vicenç Siñol fetes entre 1873 i 1948 amb la llibertat creativa de Josep Sagristà i Jordi Boladeras. Ho fan amb recursos gràfics i textuals que interactuen amb les fotos i els retrats sabent que, amb relació al passat, el pas del temps sovint actua de catalitzador de mirades renovades, de ‘variacions’ no exemptes, en el cas del duet esmentat, de tendresa i humor.

 Una exposició que no podeu deixar passar

En segon lloc volem convidar-vos a assistir a la presentació del llibre del nostre també amic i col·laborador, Joaquim Pastor que enguany presenta un nou llibre "La crida del llibre de Bambú" una novel·la juvenil que presenta a la Biblioteca Municipal les Voltes aquest divendres dia 19 a les 7 de la tarda.

Per més informació a la web de l'Ajuntament de Sant Vicenç i sobre el llibre a l'editorial Bambú.

4a Trobada d'Entitats d'Estudis del Baix Llobregat

Aquest dissabte vam ser els amfitrions de la 4a Trobada de d'Entitats de Centres d'Estudis del Baix Llobregat, la cita bianual que aplega als representants dels Centres d'Estudis, pretén posar-nos en contacte, fer pinya, així com compartir problemàtiques i possibles solucions.

Enguany la línia de debat no va ignorar la crisis i es va plantejar com amb el ressorgiment de l'associacionisme estan sorgint noves oportunitats que ens ensenyen a formar part d'aquest món d'una forma més alternativa.

La jornada és va desenvolupar amb molta agilitat. La primer part del matí va començar amb la presentació del CEL un dels últims a crear-se en el territori a càrrec de la nostra presidenta, la Maite Aymerich. Tot seguit el nostre amic-col·laborador-alcalde Oriol Junqueras ens va delectar amb una xerrada sobre la crisis, perquè ens en hem sortit en altres moments, i quins valors hem de tenir, així com la importància de la F en la. Com no podia ser d'altre manera li van quedar coses per dir, però tothom en va quedar molt content i molts aprofitaren la pausa del cafè per poder xerrar amb ell, tot i marxar de seguida, per la seva tan atapeïda agenda.

Seguidament es feu una taula rodona a on participaren el Banc del Temps de Sant Vicenç amb l'Oriol Tres, el Microcenatge amb Jesús Vila i Charities amb Ricard Cervera. Cal remarcar que generà un gran interès el Banc del temps per ser una nova fórmula de cooperació entre les persones. Un cop acabat aquesta interessant taula rodona es passaren diverses informacions sobre la CCEPC i l'IRMU.

I abans de dinar, amb els valents que van desafiar el sol, i per obrir gana, es feu la passejada per la vila amb el nostre amic i col·laborador Joaquim Pastor amb la ruta "El cant de la Mallarenga" la qual agradà molt als assistents i que n'han fet una crítica positiva i amb ganes de saber més d'aquesta història.

Després el dinar de germanor a la Cuina de'n Toni es va donar per tancada la jornada.

Hola que tal?Des de la última entrada al bloc han passat moltes coses, la Festa Major d'Hivern, l'entrada a la xarxa del CEL al 2.0 i les que estem preparant!


En primer lloc, hem viscut com tot un èxit la nostra presència a la Mostra de la Festa Major d'Hivern perquè molta gent es va mostrar interessada en el CEL i en col·laborar-hi. També vam aprofitar per escoltar històries d’algunes persones que s'acostaven per explicar-nos curiositats del poble o d’altres que encetàvem converses filològiques , com el Jordi Boladeras i el Joaquim Pastor, sobre l’ús de la paraula tou.
A més en Joaquim va firmà algun exemplar del seu llibre “El Cant de la Mallerenga”, a tothom qui va venir fins el nostre estand per demanant-li un autògraf.

El dissabte i diumenge vam projectar la pel·lícula "Quijotes Prehistòricos" , en el marc incomparable del forn romà. Aquesta activitat fou un èxit d'assistència i també d’emocions quan algú identificava familiars o fins i tot s’hi reconeixia quan era petit!

No hem parat quiets, la veritat, i mai millor dit amb la proposta de col·laboració que ens va fer el Centre Excursionista de Sant Vicenç. Aquest vegada s’ha materialitzat en una excursió comentada per l'entorn de la nostra vila fent el cim del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni. Membres del CEL i del CESV van explicar algun fet destacable de la nostra història, de les llegendes que tenim i del nostre entorn natural. Vam poder entrar a la masia de Can Coll.... una experiència vigoritzant a l'hora que cansada: sortíem a les 9 del matí i arribàvem a casa prop de les 4 de la tarda! Hi van participar més d’un centenar de persones. Un altre èxit d’assistència en les dues edicions que s’han fet!
Moltes gràcies a tots per acollir les nostres propostes.

Ja sabeu que en Joaquim Pastor ha publicat un altre llibre: La crida del llibre de Bambú. Una nova novel·la infantil que ja la podreu trobar a les botigues.Finalment dir-vos que ens hem introduït una mica més en el món 2.0 . Ara podeu consultar el bloc i també ens podeu seguir a Twittter (http://twitter.com/CELsvh) i a Facebook (www.facebook.com/CELsvh). Així que quan pugeu feu-nos follow o feu clic a M’agrada!Poc a poc us anirem informant així que caldrà estar atents als nous canals i al bloc, on apareixeran més noticies!


Ens veiem aviat

Portes Obertes

Benvolgut amic/ga

D’un temps ençà molts de vosaltres us heu posat en contacte amb nosaltres per tal de poder participar en el CEL, ja sigui per a  desenvolupar algun projecte concret o per la simple motivació de conèixer més i millor el nostre poble.

Tot i que ja fa gairebé un any que l’activitat del CEL és contínua, encara no s’ha fet una jornada de portes obertes per totes les persones que esteu i estan interessades en participar-hi i en ser membres del CEL. Com que sabem que sou molts els interessats i en voleu ser partícips hem decidit de fer una reunió, oberta a tothom, on explicarem el funcionament de l’associació i on us podreu inscriure com a socis del CEL. Aquesta inscripció és totalment gratuïta, no hi ha quotes, només és obligada l’estima al nostre poble, a la història, al medi ambient, a la cultura i tradicions....

Així doncs us esperem el dia 29 de novembre de 2012 a Can Comamala a les 20.30 per explicar-vos el funcionament del CEL, quins projectes volem desenvolupar el 2013 i per a engrescar-vos a participar-hi.

Així mateix al finalitzar procedirem al passi de la pel·lícula “Quijotes Prehistóricos”, que fa un retrat de la societat vicentina a l’època dels 60.

Si coneixes alguna persona que està interessada a formar part del CEL la pots convidar a acompanyar-te a la reunió.

Us esperem el dijous 29 a les 20.30 h a Can Comamala

Iniciem el Curs

Ja ha començat el curs altre nou i després de la pausa de les vacances el CEL torna a la seva activitat normal. De fet ja fa dies que hem començat a treballar en aquest nou curs que comencem amb molta Il·lusió i energies renovades.

En primer lloc us volem informar que el dissabte dia 27 i el diumenge 28 d’aquest mes d’octubre tornem a repetir  l’experiència que tant d’èxit ha tingut en dues edicions, la Ruta de la Mallarenga. Davant les peticions que hi havia de tornar a repetir-ho des del CEL hem considerat que era necessari fer-ne nova edició. Així que els dies 27 i 28 d’octubre a les 10 del matí els interessats poden gaudir d’aquesta ruta literària pels carrers de Sant Vicenç. Les inscripcions es poden fer a la biblioteca Les Voltes, cal recordar que les places són limitades a 25 persones i que té un cost de tres euros que s’han d’abonar en el moment d’inscripció.

Us recordem que es tracta d’una ruta per els carrers de Sant Vicenç on s’explica la història del llibre El cant de la Mallargena de Joaquim Pastor. Aquesta passejada, de dues hores i mitja de duració aproximada, es visiten cases particulars, algunes de molt interès com per exemple Can Costa que es conserva quasi intacte des de l’època. A més conta amb la lectura de passatges del llibre i les explicacions de l’autor, i dels seus records com a infant a la Guerra Civil.

Així mateix aprofitem l’avinentesa per comunicar-vos que el dijous dia 29 de novembre farem una sessió informativa a Can Comamala, sobre que el funcionament del CEL, que volem fer, com ens organitzem, que podem oferir-vos, que ens podeu oferir i com participar del CEL, com engrandir-lo, projectes que tingueu al cap....

Us anirem informant sobre la sessió informativa, i així només ens queda recordar que les portes del CEL resten obertes.

La Ruta del Exili

Excursió a les entranyes de l’Exili

Sense aixopluc, patint  el fred i el vent de tramuntana, una mortalitat infantil del 95%, mantes humides i absència d’aigua potable, van ser tan sols algunes de les condicions insalubres amb les quals es van trobar els exiliats espanyols de la Guerra Civil que van dirigir-se cap a les terres franceses.

La caiguda de Barcelona va provocar el major èxode de la historia espanyola. Les més de 300.000 persones que van creuar la frontera va ocasionar que el govern francès optés per crear un camp d’internament a les platges d’Argelers. Els espanyols que havien buscat refugi a França es van trobar empresonats en una platja rodejada per filferro i custodiada per homes armats.  

Amb l’esperança esvaïda, desolats i desesperats alguns dels refugiats van preferir deixar-se endur per la mar i d’altres van ofegar els seus fills per evitar encara més sofriment. Però, al 1939 va arribar la salvació per a part dels refugiats quan va aparèixer la Maternitat Suïssa d’Elna. Elisabeth Eidenberg, membre de Secours Suisse des Enfants va habilitar l’edifici de la maternitat per donar allotjament a dones embarassades i més de 500 nadons que van poder tenir un futur que probablement mai haurien tingut abandonats a la sorra i a la intempèrie.

Amb la voluntat d’aprofundir en la nostra història i conèixer l’existència d’un personatge tan fascinant vam emprendre la Ruta de l’Exili.

A  dos quarts de vuit del diumenge 17 d’abril els dos autobusos plens de persones interessades en la historia van començar el viatge. L’anada va estar amenitzada per l’alcalde, Oriol Junqueras, que fent gala dels seus amplis coneixements de la historia, va explicar característiques de la nostra terra. Ens dirigíem cap al que va ser un dia ja molt llunyà la Catalunya Nord –cedida per España a França en el Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659)-. Un viatge al bressol de la pàtria i de la nostra llengua. Fins i tot va proposar un repte “Per què els rius Ter, Terri, Tec i Tet tenen aquest nom tan semblant?”

La primera parada va ser El Museu Memorial de l’Exili (MUME), situat precisament a la Jonquera, estret pel qual van creuar els exiliats per arribar a França. Les sales que emulaven el recorregut amb diversos episodis de l’exili donaven també pas a la reflexió, i és que passin els anys que passin, qualsevol tipus d’exili genera el mateix sofriment i la mateixa desolació. La voluntat, doncs, del museu és recuperar la memòria –sempre fràgil- de tota aquesta gent i fer romandre el llegat, en molts casos desconegut, de nosaltres mateixos. Per aquesta fragilitat de la memòria el museu mostra les figures de fotoperiodistes com Robert Capa, Gerda Taro, Agustí Centelles, entre d’altres, que van immortalitzar la Guerra Civil i que avui dia són un material indispensable per a la reconstrucció de la història.

I parlant de fotoperiodistes en Miquel Siñol, membre del Centre d’Estudis Locals, va fer una donació –d’un material amb gran càrrega emotiva– al MUME. Davant la presència de l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, i l’alcaldessa de la Jonquera, Sónia Martínez, Siñol va donar en mà al director del museu, en Jordi Font Agulló, les fotografies fetes per Francesc Siñol i Bonells, son pare, durant l’exili a Argelers. 

Un cop creuada la frontera, la platja d’Argelers es va obrir als nostres peus. La sorra que semblava pedra i fins i tot feia mal no convidava pas a sentir-se agust, i menys encara donades les circumstàncies amb els sentiments que recorrien la nostra ment. Així doncs, sense gran cosa més a veure en un indret tranquil que no sembla que amagui un passat tan obscur, vam continuar deixant darrera un dels escenaris del sofriment de la nostra pàtria.

A Elna vam poder visitar la localitat; el Museu Tarrus, amb una exposició sobre la Maternitat; i el claustre que lligat a l’església forma una barreja d’estils entre gòtic i romànic amb una meravellosa galeria.

Però, el que tots esperàvem era visitar la Maternitat d’Elna (o Chateau de Bardou), no podíem marxar sense veure-la, encara que fos des de lluny. L’edifici que havia estat abandonat al 1944 des que la maternitat va haver de tancar per les pressions nazis –Elisabeth va donar allotjament també a jueus i gitanos- estava encara en obres. Tot i que érem conscients de les tasques de rehabilitació i adequació, aquestes no van poder parar una colla de curiosos que van voler trepitjar els terrenys de la historia i així és com tots els amics del CEL van poder fer-se una fotografia triomfal al costat de la màgica Maternitat d’Elna.  

L'Església i la Guerra Civil

El proppassat 1 de juny un centenar de persones vam poder gaudir de la conferència a càrrec del monjo Hilari Raguer a la Sala Xica de la Vicentina.

Aquest cop el pare Raguer, monjo benedictí de Montserrat, ens va parlar de la posició i relació que mantingué l’Església  respecte la guerra civil, tant des del punt de vista de les jerarquies espanyoles com des de la Santa Seu.

Fou una conferència interessant on es desmitificà el fet que Franco era un fervent catòlic i que la guerra civil era una creuada, de fet es recordà que en els bans de guerra, es buscava un estat laic, l’únic enemic a combatre era el bàndol republicà costés el que costés però en cap cas, si més no em primer moment, era una lluita contra els anticlericals, a excepció d’un dels generals revoltats. En les continues al·lusions a Franco i la seva relació amb l’Església es deia de Franco de quan estava destinat al Marroc; Franco, ni iglesia, ni mujeres. 

Així fou més endavant que Franco buscà el suport de l’Església per el seu bàndol a la guerra proclamant-se paladí i defensor a ultrança de l’església. Afavorit per la repressió que es dugué al bàndol republicà d’eclesiàstics a principis de la guerra que serà explotat per Franco per la seva causa.

Sobre la cúria eclesiàstica espanyola, sembla que tot i que en primer moment no confiaven massa en Franco amb el temps i veient que la seva unió els afavoriria adoptaren una posició favorable al Generalísimo, tot i que aquest hagué de deixar les seves pretensions d’un estat laic i del qual n’acabà sent el màxim poder. Tot i que val a dir que no tots els bisbes estaven d’acord amb la resta de prelats que veien en Franco el millor per el país, com fou el cas de Vidal i Barraquer, el qual s’oposà frontalment al recolzament de Franco.

També parlà de forma particular de la Santa Seu, coincidint amb la des classificació recent de la documentació referent al període de la guerra civil, on sembla que el papat tenia un paper neutre, on no es mullava per cap dels dos bàndols a espera d’una resolució del conflicte. Així la documentació ho senyala amb les continues comunicacions amb els dos bàndols i en la recomanació del Papa de recolzar o no a Franco només si era una decisió unànime de l’Església Espanyola.